Tardor...simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc.
Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics,
sota un cel de somni.
Pescadors a l'aguait
d'una mar encrespada,
esperant, sempre, que arribi la calma.
Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.
Tardor...sensacions indefinides
i per als cors sensibles...
un bell cant de melangia.
M.Roser Algué
M'agrada aquesta poesia, em sembla un retorn a espais coneguts que tornem a redescobrir.
ResponEliminaLa M. Roser fa una poesia plena de sensibilitat. Sempre és un plaer compartir-la.
EliminaPreciós!!! un poema molt bonic que transmet moltes de les sensacions que tant m'agraden de la tardor.
ResponEliminaLa tardor és molt poètica i la M.Roser la descriu molt bé. Realment és un poema molt bonic.
EliminaMoltes gràcies Glòria, sempre és agradable que a algú valori els sentiments que poses en un poema...Estic gaudint de les paraules del bosc, aviat emprendran volada pel blog!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Gràcies a tu, sempre és un plaer compartir la teva poesia, tan propera, tan inspirada.
EliminaPetonets!