Mireu com l'arbre escampa les seves arrels buscant terra on ancorar-se i nodrir-se. Una autentica filigrana, una obra d'art... vegetal!
o aquest, més discret:
No és curiós i bonic? :O
Doncs sí que és curiós, sí! Quina mena d'intel·ligència hi ha darrere d'aquestes arrels? Saben molt bé el que es fan!
ResponEliminaBusquen i aprofiten tot el que les pot nodrir i a demés fan un dibuix preciós.
EliminaSi n'és de llesta la natura!
Jo a més a més de curiós i bonic, ho trobo espectacular i impactant.
ResponEliminaRealment una filigrana vital
Em suggereix també molt d'esforç i una certa quantitat de patiment. L'adaptació per sobreviure, la rigidesa de la indiferència d'allò inert.... d'allò que no es belluga.
A mi m'inspiren tendresa, aquest esforç constant, heroic per adaptar-se al entorn i, a demés, d'una manera tan bella!
EliminaÉs molt curiós, sí, la natura tornant-se abstracta.
ResponEliminaLa natura és molt llesta!
EliminaUna perfecta simbiosi entre la natura i l'asfalt...Molt bonic, encara que sigui fruit de la desesperació de l'arbre que lluita per sobreviure!!!
ResponEliminaPetonets.
I sobreviu, no es mostren les branques, però veien aquest troc fort i vigorós segur que són esponeroses. Així ho vull creure.
EliminaPetonets!
Bé, sembla una col·laboració natura i obra humana casual. N'hi ha d'aquestes coses pel món i és una pena que no les aprofitem i fem les nostres obres amb la idea de que passin més sovint, aquestes col·laboracions. Nosaltres també som natura, una natura entestada en ser artificial.
ResponEliminaLa Natura és sabia i artista. No sempre ho pot demostrar, no sempre li permetem fer-ho, però aprofita totes les ocasions. Tens raó, Ferran, a nosaltres no sempre ens interessa ser natura, ens compliquem amb artificis que no sempre tenen valor.
EliminaGràcies Ferran, pel comentari i la visita!