No provis de tocar-me cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries: el que he escrit és escrit.
Salvador Espriu
Prou saps que no podries: el que he escrit és escrit.
Salvador Espriu
"Setmana Santa"
Llavis que diuen mots
que el vent s'emporta.
Paraules que voleien,
que ningú escolta.
Per l'aire van, errants
sense trobar el destí
com coloms missatges
que hagin perdut
l'instint.
Que distret el pensament
que la paraula oblida!
Desapareix al moment
de la memòria esquiva.
Però la paraula de veres,
la definitiva
és la que escriu el vers
-és sang la tinta-
no l'esborra ningú.
Ningú l'oblida.
Glòria
Es tracta de dir paraules que tampoc no puguin oblidar, que no quedin només les escrites, però en definitiva, el que importa és que les paraules es facin fets. Si no, són tan poc vàlides unes com altres.
ResponEliminaLes `paraules se les pot endur el vent, les escrites són més perdurables. Quan Espriu diu: "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble" fa un propòsit que a nosaltres correspon portar a terme.
EliminaJa se sap que el que escrius perdura, i més si és en vers. "és sang la tinta" permet d'entendre quin és l'origen d'un poema.
ResponEliminaCrec que si s'escriu amb el cor "és sang la tinta". Hi poses molt més que un pensament o una idea. Hi ha un sentiment.
EliminaHi ha poemes que van més enllà del verb perquè són escrits amb el cor, aquests no s'obliden mai. És un molt bon homenatge, un poema preciós i inesborrable. Enhorabona!
ResponEliminaEspriu té molta poesia escrita. Algunes són inesborrables, precisament perquè, com tu dius, en ells bolca tot el seu cor.
EliminaUna abraçada!
Preciós homenatge el teu, de vers en vers surt el sentiment que perdura.
ResponEliminaAferradetes!
Van ser uns versos que em van arribar. Em van inspirar!
EliminaAferradetes!
Glòria un poema molt adient per l'homenatge a Espriu...Les paraules si surten del cor mai s'obliden.
ResponEliminaPetonets .
El vaig escriure per l'homenatge de Lo Càntich. Avui l'hi compartit amb vosaltres.
EliminaEstic contenta que us agradi.
Petonets!
M'agrada aquest homenatge...
ResponEliminaGràcies, Carme. Espriu se'l mereix.
EliminaRomandre en tinta és el desig de tothom que vol ser inesborrable... alguns són la tinta, altres el paper.
ResponEliminaMeravelloses línies, Glòria.
I no tots ho aconsegueixen.
EliminaGracies, bonica :D