RELATS CONJUNTS: Esmorzar amb diamants i Tardor

La nostra aportació a Relats Conjunts.

amb música de Vivaldi: "LA TARDOR"

Esmorzava amb diamants. I amb robis,  topazis, ametistes i safirs.

Cada matí esmorzava en el diminut reservat de la joieria on ella n’era l'encarregada, sempre escoltant música de Vivaldi, un ritual que l’omplia de felicitat.

Alta, distingida i bonica podria tenir tantes joies com desitges, clients importants li havien fet proposicions que la retirarien de la seva feina i la farien una mantinguda de luxe amb tots els capricis que  demanés.

Però a ella no li agradaven els diamants, li agradaven les maragdes dels ulls del seu company. L’única joia a la que aspirava i que havia assolit eren aquells ulls que la miraven amb tant d'amor i que ara tenia duplicats en un fill que completava la seva riquesa.

Ella no desitjava joies, ella volia una joia més escassa: la JOIA de viure.
Mentre és reincorporava a la feina, en acabat d’esmorzar, va arribar a la botiga l’espectacular  senyora Vandelomasin. Era el primer cop que entrava a Tiffany’s com a propietària d’una fortuna astronòmica. Abans hi anava com la esposa “ florero”  d’un home ric, decrèpit i viciós que, una alimentació rica en sodi i una vida sexual desenfrenada, amb excés de pastilles blaves, que el cuiner i ella li havien procurat, respectivament, havia portar a la mort en pocs mesos. Mort natural, va dir el metge.

Ara ella faria i desfaria sense donar explicacions a ningú, fent el que li donés la gana. Sense tenir que escoltar la música de Vivaldi que el seu difunt posava tot el dia a tot drap.

I demà, proveïda de noves joies,  marxaria a passar unes setmanes a una illa paradisíaca per refer-se, deia ella a qui la volia escoltar,  del disgust de quedar-se viuda. L’acompanyaria en Lorenzo, el cuiner que amb tanta cura havia arruïnat la salut del seu marit, en pau descansi.

S’ho passarien bé, ell era un italià fogós i imaginatiu, sempre disposat a complaure-la, a satisfer-la. Això si, no deixaria mai que el Lorenzo li prepares el menjar. Una no és pot fiar d’un cuiner sense escrúpols per molt atractiu que sigui.