Fred sexiste,
de donna cavernícola
i estàtua de sal,
nua i pobre de tot.
Com milers davant del mar,
angoixant les ones,
teixint cerimoniosament,
com Penèlopes de llegenda,
rera la cortina,
davant del telèfon.
M. Aloy
Vull compartir el que em passa pel cap amb qui ho vulgui llegir. Al cap hi tinc poemes, relats, records...el que va sorgint. Agrairé les vostres visites. Em fan molt feliç
I teixint estem...
ResponEliminaUn poema preciós!! cantireta, quines paraules ens regales!!!
Ai les dones, sempre teixint i esperant...
ResponEliminaEt faig arribar algunes felicitacions de companys , pel teu poema de l'arbre!
Petonets, Glòria.
Sospirs de vidre, de síl·labes. Encara no sabem si val la pena...
ResponEliminaGràcies per la teva amabilitat. Una abraçada.
Un poema de la Cantireta sempre afegeix valor al blog. Gràcies, Montse!
ResponElimina