Sento la melangia lliscar per
l'esquena
com la mel calenta.
Una teranyina de mirades seques
damunt les parpelles
Dins la boca el regust amarg
de
paraules velles.
A l'estança hi resten records
que m'espaordeixen:
Del que vares dir,
del que vaig callar,
del que vàrem fer,
o vam oblidar...
Records que es cargolen
trenant una soga
i em fan presonera:
entrega, interès?
caritat o amor,
justícia, revenja...
Per què us temo tant
tardes de diumenge!
G. Bosch i Morera
"Dia gris"
No ets l'única que les tem, poden ser un moment nefast de la setmana, que a més es fa etern si ho estàs passant malament. Capaces del millor i del pitjor.
ResponEliminaSempre he sentit tristor quan el diumenge s'acaba. Una malenconia estranya tant si he passat bon diumenge com si no.
EliminaHi expliques molt bé, Glòria... i em sembla que les tardes del diumenge són tot un clàssic de melangia... Tanta gent les tem!
ResponEliminaPensava que jo era la única que tenia aquesta sensació. Veig que n'hi ha d'altres que els hi passa el mateix. No és cap consol, però.
EliminaÉs veritat Glòria, trobo que les tardes de diumenge , com a mínim són bastant avorrides...Però avui és una tarda de dissabte i diria que agradable per tu...
ResponEliminaPetonets Glòria.
El dissabte va ser molt agradable. Vam fer uns esquetxos a la bibioteca del Vapor Vell, basats en GOG que van quedar molt bé.
EliminaEl diumenge vaig estar tot el dia a casa.
Petonets!
Transmites toda la emoción del momento Gloria. Me encanta volver a leerte. Besos.
ResponEliminaSagrario.
Sagrario, me alegra verte por aquí. Te sigo en facebook, aunque no comente casi nunca, de allí voy sacando algún poema.
EliminaSabes que admiro tu poesia, y mucho.
S'edrecen els records
ResponEliminasota el cel que amenaça tedi.
I un núvol gris ens ho confirma:
"sou allò que penseu oblidar".
Petons, estimada.
Hola, Cantireta!
EliminaAvorriment i tedi són temibles, però em fa més por la melangia.
Petons, bonica!