divendres, 21 de març del 2014

" LA ROSELLA "

FELIÇ DIA de la POESIA!
Una flor no fa estiu...però fa primavera.
Benvinguda!





És la rosella reina i senyora   
dels camps de blat;
enrojolada com camperola 
  aixeca atenta el seu negre cap
  per mirar alegre el mar d’onades, 
verdes o grogues que el vent bressola,
  del seu reialme. 

No sent enveja d'altres veïnes,   
ni de companyes de la ciutat,
tampoc d’aquelles que ara   
embelleixen les jardineres
de cases riques i senyorials  
- les  roses roges,  gardènies blanques, 
grogues mimoses,  lliris morats-
  que presumeixen
de ses fragàncies i 
dels seus pètals avellutats

Mes si un dia del camp l’arranquen 
per a posar-la en un pitxer
ella  enseguida es marciria    
i d'enyorança fulles i pètals
es llanguirien  en un  moment…

                      Glòria



12 comentaris:

  1. Que no la toquin, que ja està bé on està. M'ha agradat el poema, sobretot les dues primeres estrofes. La darrera no tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no la toquin, no he vist flor que es marceixi amb més rapidesa.
      Així que el poema t'ha agradat ... a mitges.
      ;)

      Elimina
  2. Preciós retrat d’una de les flors més humils i més belles del camp. Un poema molt adient i ami s’hi m’agrada la darrera estrofa, diu la veritat, es una flor lliure i de campi, fora del seu entorn s’enyora i es marceix

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una flor sense pretensions, però embelleix tot l'entorn amb el seu color tan viu i alegre.

      Elimina
  3. M'ha agradat molt com la presentes, senzilla i humil, segura de si mateixa malgrat la fragilitat que aparenta. Un poema preciós per al dia d'avui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És senzilla, és humil, però és la reina dels camps amb el seu roig tan intens.
      Celebro que us agradi el poema, també senzill i sense pretensions.

      Elimina
  4. I de vegades també fa hivern...Molt bonic el poema, és tan fràgil la rosella i tan bella...Mirem-la, però deixem que llueixi al mig de la verdor dels camps...
    Bon diumenge, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he vist flor que pateixi més en ser arrencada. Immediatament es marceix. Ja no la revifa ni l'aigua ni la llum. Deu d'estar enyorada dels seus camps...
      Bona setmana, M.Roser!

      Elimina
  5. Una flor no fa estiu
    ni dues, primavera...
    però amb tres , ja ens hi acostem !
    Deixem-les on son i gaudint-ne la seva bellesa !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pas a pas, flor a flor, ja tenim aquí la primevera, precursora de l'estiu
      Deixem les roselles on són, d'aquesta manera ens alegraran les nostres passejades pels camps.

      Elimina
  6. trobi aquest poema 6 anys més tard...preciós!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marta, estic sontenta que t'hagi agradat.
      La poesia no té data de caducitat i les roselles tornen cada any.
      :-)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...