dijous, 18 d’abril del 2013

RELATS CONJUNTS: L'art de la pintura



 
Quan el senyor em va demanar que li fes de model pel retrat vaig estar la mar de contenta... Ara veig que no tenia gaires motius per estar-ho. Porto quatre hores amb aquest andròmina al cap, aguantant un llibre que pesa d'allò més, i a l'altra mà aquesta trompa i ja se m'està adormint el braç!

D'ençà que faig de model, la senyora em sembla que em té mania i les altres minyones tampoc em poden tragar, em fan de costat i em guarden les feines més pesades per quan el senyor no em necessita. I en aquesta casa amb tanta mainada n'hi ha molta de feina!

Avui ha vingut el coronel a veure com anava el quadre que havia encarregat i sembla que li ha agradat molt, ha dit que amb una model tan bonica com jo tenia que quedar preciós per força i que quan l'acabés n'hi encarregaria un altre. El senyor ha estat content. Parlaven de la pròxima pintura, que podria ser una noia i un soldat festejant o potser de l'alegria de la fe, que ves a saber que vol dir això.

A mi, la veritat, preferiria que em pintessin festejant amb un soldat. I a poder ser asseguda. I sense andròmines al cap. I sense trompeta...
                                                                        Té, ara m'ha caigut el llibre!


                  
    EPILEG:
                                                                         

 
< Finalment va pintar-la amb el soldat. I es van enamorar  i  casar. No va fer més de minyona ni de model. Ja tenia prou feina.


Per poder pintar "AL·LEGORIA DE LA FE" el mestre va fer servir una altra minyona. >




La nostra participació als Relats Conjunts.


26 comentaris:

  1. M'agraden els quadres que acaben bé :) I era guapo, el paio que la pintava?

    Petons, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maduret, interessant, ulls d'un blau intens i somriure picardiós.
      Mola?

      Elimina
  2. Bon collage amb la resta d'obres de Vermeer. Vaticino un gran nombre de relats/escrits per a aquesta pintura. No sé, em fa l'efecte. Vermeer és tan... especial...


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb una escena així es poden imaginar moltes històries. Però, vaja, a mi m'ha costat una mica, la veritat.
      Vermeer, genial!

      Elimina
  3. Un final rodó, i ben documentat. La veu de la noia m'ha arribat moltíssim!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, quina alegria!
      La noia és ingènua, però ho té tot molt clar.
      Una forta abraçada, bonica.

      Elimina
  4. hahaha,, pobrissona i el senyor tant content.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al senyor no li falten models.
      Al pintor del teu relat encara n'està més de content!

      Elimina
  5. Hehehe, que bo aquest epíleg, m'he imaginat com si ho digués una veu en off. Gens malament, és dura la feina de model, has de posar tal com et diuen. Però ella se'n va sortir de la millor manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Be, matisem-ho, el fet de que és cases enamorada amb el soldat no vol dir que acabés tot bé...no necessàriament.
      Aquí podria continuar el relat.

      Elimina
  6. potser voldran pintar la "maja desnuda 2" que aquest coronel el veig jo molt sortit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No li donis idees que als Països Baixos fa molt fred al hivern...

      Elimina
  7. Per arribar a un final feliç s'ho va haver de currar una mica, però finalment va ser recompensada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va tenir sis fill en cinc anys, sort que al soldat el van enviar a defensar no se pas què. Aixi va poder descansar un parell d'anys.

      Elimina
  8. Ja ha tingut temps de somiar, sort que acaba bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps perquè els contes s'acaben en casament???
      - Per que amb el casament s'acaba el conte.
      ;)

      Elimina
  9. Molt bona, aquesta barreja de quadres del Vermeer fent servir com a fil conductor la vida d'una minyona.
    Cal força imaginació per fer-ho quadrar tot tan bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sícoris. M'alegra que t'agradi.
      Hi ha vegades que costa lligar un relat.
      El teu em va agradar molt.

      Elimina
  10. Que poc valorades que han estat les minyones al llarg de la història. Bon relat i bon epíleg!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un ofici ben desagraït, tot i les moltes utilitats que tenien. O precisament per això...
      Gràcies per la visita i el comentari, Loreto.

      Elimina
  11. Una noia ben pràctica, si senyor ! hehehehe
    Molt bon relat !!

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt! i l'última frase és genial!
    ja ja ja!
    Molt bona Glòria!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...