dissabte, 12 d’octubre del 2013

HE ENDREÇAT LA CASA

Un dels poemes de Bosc de Paraules:



He escombrat la casa i he sentit l'olor
de la cambra buida ben plena de sol 
He tret les cortines que ceguen la llum
i he apagat espelmes que sols feien fum

He endreçat  armaris, i he buidat racons
tots plens de retrets i d'acusacions 
He llançat les llàgrimes de color confós
desant als calaixos mocadors d'olor

He passat els comptes i els he fet quadrar
perquè quan me'n vagi tot quedi ben clar 
La vida és un cicle,no és tan complicat!
quan uns el comencen uns altres se'n van...

La clau de la vida es conrear l'amor
i deixar quan marxis només bons records

                                        Glòria 



Pintura: HELENA RAMIREZ


8 comentaris:

  1. Endreçar la casa és com endreçar-se un mateix, no? I si mentres conrees l'amor....
    Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant cal posar ordre, exterior i interiorment. I l'amor que no falti. Mai.
      Gràcies, Bonica!

      Elimina
  2. "i deixar quan marxis només bons records", com aquest poema, que deixa un bon regust de boca, de llum de sol en la teva casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment el que queda de nosaltres són les obres i els records: el nostre llegat, i millor que sigui bo.
      Gràcies, Helena, aprecio la teva opinió.

      Elimina
  3. les coses quotidianes de cada dia poden ser pura poesia, només cal veure-les i tu has sabut fer-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, si la busques trobes poesia en la majoria de coses. Qüestió de mirades.

      Elimina
  4. Preciós Glòria, de tant en tant s'ha de fer una bona endreça...Quan acabis ja ho saps, he, he...Em pots donar un cop de mà!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'acaba mai d'endreçar. Ja ho saps. Ho sigui que no te'n refiïs de la meva ajuda, que encara em queda feina per fer. ;)
      Petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...