dissabte, 16 de novembre del 2013

"ESPERA" de Montserrat Aloy

Feia dies que no compartíem poesia amb la nostra Cantireta preferida. Avui us podeu delectar amb un poema del seu llibre "Gàbies de vidre i pols".




Fred sexiste,
de donna cavernícola
i estàtua de sal,
nua i pobre de tot.

Com milers davant del mar,
angoixant les ones,
teixint cerimoniosament,
com Penèlopes de llegenda,
rera la cortina,
davant del telèfon.

                M. Aloy



4 comentaris:

  1. I teixint estem...

    Un poema preciós!! cantireta, quines paraules ens regales!!!

    ResponElimina
  2. Ai les dones, sempre teixint i esperant...
    Et faig arribar algunes felicitacions de companys , pel teu poema de l'arbre!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  3. Sospirs de vidre, de síl·labes. Encara no sabem si val la pena...

    Gràcies per la teva amabilitat. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Un poema de la Cantireta sempre afegeix valor al blog. Gràcies, Montse!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...