" ALS 85 " de Josep M. Espinàs

Avui un poema que ens fa arribar en Joan Bernadas
Josep Maria Espinàs se'ns confessa poeta. I ho demostra amb un poema que va dedicar als seus amics en complir 85 anys.

S’admira algú dels meus vuitanta-cinc

I no és cert, no són pas els anys que tinc

Són els anys que he tingut,

I el que tinc de debò en aquest minut.

Quants minuts més vindran? No puc saber-ho.

Poso cada matí el comptador a zero.

Cada matí la vida recomença

I cada nit fa vaga.

Durant quinze hores hi ha una lluita intensa

I en cada esforç el pas dels temps s’amaga.

És l’historia d’un cos que ja es fatiga

I d’un cervell amb resistència amiga.

Qui m’ha inventat m’ha fet feliç i lliure

I m’ha ensenyat que viure és un somriure.

Amics meus de camí:

Quina gran sort que encara esteu amb mi!

                                        Josep Maria Espinàs

*"TU SONRISA"

Un poeta meravellat davant l'encant del somriure d'una noia bonica dona com a resultat un poema deliciós.

 

Tu sonrisa es alegría,

brisa suave que acaricia,

estrellitas relucientes en cielo azul,

caballitos saltarines de tiovivo,

canto de cristalinas aguas,

amanecer radiante,

lucero del crepúsculo,

luna de cara risueña,

pajaritas de papel charol,

sinfonía silenciosa,

marfil de plata iridiscente,

casita de enanitos con ventanas abiertas,

campo moteado de lindas flores,

cabritillos juguetones por el prado verde,

tu sonrisa es transparente

como el tenue tul,

bebida refrescante deliciosa,

tu sonrisa es día de fiesta.

¡Tu sonrisa eres tú !

                     M. López "Dalda"

Publicat el 19.05.12

"QUÈ HI PODRÍEM FER" de Pere Calders

Aquest és el conte de Pere Calders que vaig llegir l'altre dia al Correllengua. El trobo molt divertit!

                                                     "QUÈ HI PODRÍEM FER?"

  Sabeu aquell conte oriental tan bonic, que ens parla d’un mandarí (xinès, és clar), que una nit va somiar que era una papallona i l’endemà, en despertar-se, no sabia si era un mandarí o una papallona?

Doncs això no és res: a darreries de l’any passat, vaig conèixer un comerciant del  Port de la Selva  que  va somiar que  era  una granota i,  en  llevar-se,  va comprovar que era realment  una granota. La seva senyora, esgarrifada, el va treure del llit a cops d’escombra i de poc que no el desgracia per sempre més. Sort  van  tenir dels coneixements paranormals d’un  farmacèutic  (el nom del qual em callo  a petició de  l’interessat)  que amb  quatre passades  de mans i una beguda va aconseguir retornar el comerciant a la seva forma habitual.

Però no ha quedat bé: les nits de lluna plena, rauca. I la seva senyora, que té estudis i és molt moderna, es vol divorciar. Sembla mentida com les històries, en passar d’Orient a Occident, perden cos i poesia

                                                      Pere Calders

 

258è JOC LITERARI

258è joc literari de Jesús M. Tibau.  Imatge de Vicent Pellicer

 Sota el capvespre

cau lenta la boirina

de l’hora baixa

Rere aquest vidre

on recolzo la cara

s'adorm la tarda.

Tot és crepuscle,

les pupil·les tenyides

de lila i malva.

              Eva M.

" WINHOUSE O CUALQUIER OTRA " de Sagrario Hernández

  Una veu, una cançó, un record.

La cintura tan breve que no le cabe el beso
pero su piel un lujo

una lujuria
un grito...

Las pupilas tan grandes
que la noche le cabe toda entera
pero el dolor muy negro
muy redondo
muy sucio...

La voz desmesurada
abarcándolo todo
penetrando en los huecos
colgando de las lámparas...

La muerte una frontera
y a un paso de ella
su levedad
su angustia
su obsesión
su nada.

           Sagrario Hernández

"MEMÒRIA"

Val la pena recordar les ofenses, ni que sigui amb intenció de perdonar-les?

Emmagatzemava, 

amb el desig de perdonar,

totes les ofenses 

que al llarg de la vida li havien fet.

Somiades o reals 

persisteixen en la memòria

esperant el seu torn miserable. 

                    

                      Joan Bernadas 



Pintura: "La Memòria" de R. Magritte
Publicat el 04.05.11 

"POETES -i Blocaires- a BARCELONA" PERILL!!!

Em faig ressò de la crida de la Cantireta . Animeu-vos, quan ens ajuntem uns quants blocaires sempre ho passem bé. I quants més serem més riurem.

Cantireta dixit:

Ara que s'acosta la temporada de bolets (però no acaba d'arribar, hehehe) voldríem organitzar una trobada blocaire el dissabte 24 de novembre del 2012, dia abans de patir a les urnes, amb l'excusa peregrina de que a Barcelona se fan itineraris de lectura a peu per a mudarnillus i sinyors o sinyores que duen bambes amb alça i aixines se codegen amb lo bo i milló de la ciutat comtal (com cal, perdoneu).

 Pos això, que la cantireta vol anar a saber què i com i on van parlar els poetes de Barna sobre Barna, i mos faria gràcia, a la Glòria (una servidora) i a mi, de vore-vos i abraçar-vos i després de caminar una estona, seure i jalar lo que hàjom triat del menú-no-gaire-més-car-

de-dissabte. Què, viniu? VAAAA....!! 

ANIMEU-VOS

QUE HO PASSAREM BÉ!!!

"QUIERO SOÑAR"

El nostre company Nicanor López, sempre amb la seva poesia compromesa i reivindicativa confiant en un futur món millor...

Ven hacia mí, ¡Oh dulce fantasia!

Libérame de un mundo que me agobia

quiero cambiar el mundo negro de la historia

dejando fuera el odio, maldad e hipocresia.

Quiero que el alba me traiga un nuevo dia

en un mundo nuevo sin niebla en las pasiones

con almas limpias y limpios corazones

donde la paz no sea una utopía.

Quiero subir al barco de los sueños

y navegar por los mares de mi mente

buscando el ellas aventuras diferentes

a las que el mundo me obliga con empeño.

Quiero robarle sus alas al sueño

para volar rozando las estrellas,

quiero reir y jugar con una de ellas

con la misma que lo hacia de pequeño.

Quiero soñar con niños sonrientes

libres de hambre, miserias y torturas,

con gobernantes que no amasen fortunas

a cuenta del dolor del inocente.

Quiero limpiar de arrugas esa frente

presa de horror, de ira o de espanto

quiero acabar con la causa del llanto

que priva de la paz a tanta gente.

Quiero soñar, soñar con impaciencia

formando un mundo feliz a mi medida,

quiero ganarle a la vida la partida

cuando mi alma se muere de impotencia.

Quiero abonar con sueños mi paciencia,

poner coraza de sueño al corazón

y que no entre en él la sinrazón

de mentes retorcidas sin consciencia.

                               Nicanor López

"EL BRUIXOT" Relat breu

En ocasions la veritat fa més por que la ignorància...

Després d’haver descobert que la seva dona l’enganyava, el bruixot li va assegurar que un cop acabés de fer-li el conjur mai més ningú no seria capaç d’amagar-li una veritat.

L’home, nu i ajagut sobre una catifa de pell de toro, abans de rebre la primera unció de l’ungüent màgic es va repensar i va fugir de la consulta corre-cuita i despullat.
                                             Eva

Publicat el 5.06.11

" PLOURE " de Jesús M. Tibau

La pluja, el sol, l'amor...

Ploure és un verb d'aigua fosa

que llisca món avall fins trobar-te.

No pot viure sense tu,

esclava humida de tocar-te.

I el sol, envejós de tants besos,

desfarà boires, núvols i tempestes,

per morir dolç s recer de la teva ombra,

satisfet del llarg viatge.

                          Jesús M. Tibau