Com un cop de vent
que obre de bat a bat la finestra,
i omple d'aire nou la meva cambra,
i dóna llum als meus mobles.
Com una onada de cel
que obre de bat a bat la finestra,
i omple d'aire nou la meva cambra,
i dóna llum als meus mobles.
Com una onada de cel
que m'inunda, m'arronsa i se m'emporta,
com una vareta màgica
que em transforma,
que em ressuscita cada cop que et veig.
com una vareta màgica
que em transforma,
que em ressuscita cada cop que et veig.
Perquè t'estimo,
perquè m'estimo que m'estimis.
perquè m'estimo que m'estimis.
J.M. Tibau
oooh, "m'estimo que m'estimis", molt bonic aquest poema!
ResponEliminaApreci. No de posar preu, sinó pau a les balances de l'ànima. Maco, i ell també!
ResponEliminaInsuperable.
ResponElimina"Com un cop de vent, com una onada de cel"...Un amor màgic.
ResponEliminaPetonets.
Gràcies per fer reviure el poema i a tothom pels comentaris. És un poema, ni més ni menys, que de 1986, de la meva primera, tendra, innocent i inexperimentada època de poeta. Després vaig tardar 20 anys a retrobar-me amb la poesia, en gran part gràcies a la influència blocaire.
ResponEliminaEl poema encapçala el llibre A la barana dels teus dits, amb poemes d'amor madur, escrits tots després de molts anys de convivència, però vaig voler recuperar aquest poema nascut els primers dies de conèixer la meva dona
Gràcies, a tu, Jesús per permetre'm compartir la teva poesia des d'aquest bloc. Són uns poemes bellíssims tots, i amb la teva confidència el d'avui encara resulta més encantador.
Elimina