La fe: una llum i una força. Antiga i nova. Eterna.
Sovint
per algun ignot designi
la llum em fuig
la foscor porta malhora
el camí esdevé feixuc
un niu de pedres se m'instal·la a la gola
i nu de somriures i somnis
em ploro
I així,
em neixen perles als ulls
i em neguitegen aquelles preguntes
que ningú mai no ha respost
Tot és tempesta
i poc m'importen les hores
Llavors
rere l'instant més obscur
neix un feix de llum
que em retorna la força
Sovint
ressorgeix aquesta fe
que m'empeny i m'esperona
que ve d'antic i és nova
alhora
Eva Moreno
Poema publicat el 13.06.11
La llum , encara que de vegades la veiem una mica somorta, sempre recupera amb força, la seva brillantor...Un foto preciosa.
ResponEliminaPetonets.
La llum és vida, ens dona força i caliu.
EliminaPetonets!
hi ha una escletxa a totes les coses pero es precisament per alla per on entra la llum (Anthem-Leonard Cohen)
ResponEliminaprecios poema Eva
Gracies, Enric. Aquest poema de l'Eva m'agrada especialment.
EliminaLa llum ens permet veure-hi, si aquesta fuig ens quedem a les fosques....
ResponEliminaUna abraçada!
Que mai ens falti la llum, tan bonica, tan necessària.
EliminaUna abraçada, Alba!
es aquella xispa necessaria que de vegades costa tant de sortir i tanta falta ens fa. Bona llum
ResponEliminaUna xispa que ho encén tot, que tot ho il·lumina!
EliminaMolt bona llum.
Sovint els menys rellevants en la societat ens donen moments de llum inesborrables: el gat, els fills, els ocells. Dur uns ulls atents també hi ajuda...
ResponEliminaLLum i petons.
Els ulls són molt importants. S'ha d'anar pel món amb els ulls de mirar, d'observar.
EliminaMolta llum i molts petonets!