RELATS CONJUNTS: Ruïnes

Va ser una juguesca tonta. Va començar com una broma i en Peius, que és molt arrauxat, va picar-se. Sempre havíem sentit dir dels esperits i fantasmes del castell d'en  Marcús. Pel poble corrien llegendes i rondalles explicant les mil i una desgràcies que afligien a qui s'acostava de nit a les ruïnes del castell. I ara amb més de quaranta anys d'edat se'ns va ocórrer fer el que no havíem fet als vint. 

El vam acompanyar al castell tota la colla i varem estar fent tabola fins que es va fer fosc. A l'hora de marxar ens va entrar com una recança estranya... ens costava deixar-lo, fins i tot el seu germà el volia acompanyar. Però no hi va haver manera; es va voler quedar sol de totes totes. 

I a l'endemà quan tots vam tornar disposats a fer un bon esmorzar i molta gresca, no varem trobar el nostre amic enlloc. De primer pensàvem que era una broma, vam esperar. Després el vam buscar, i quan ja es feia fosc vam tornar al poble.

D'això ja en fa un mes, i ningú sap on para en Peius. La família ha denunciat la desaparició, s'han fet batudes pels voltants, pentinant tota la zona. Ni rastre. Ni d'en Peius ni de cap animàlia que el pogués atacar. Pel poble tothom opina: que si els esperits existeixen i se'l han endut, que si ell ha desaparegut voluntàriament, que si algú va aprofitar l'ocasió per venjar-se d'ell, perquè d'enemics algun en tenia...

I això és tot el que sé.

I, digui'm, això...quan sortirà per la tele?


La nostra aportació als RELATS CONJUNTS