La
terra dóna voltes
no
es mareja ni cau.
La
terra no fa trampes.
Ella
no s’agafa amb una corda,
sap volar i cantar i ballar.
I té la varicel.la de color verd i blau
Però
a ella no li pica
ni
tampoc li deixa marques.
A
la seva cara hi ha ciutats:
Austràlia,
França, Barcelona, Molins de Rei…
I
si es fa un nyanyo en alguna ciutat
se
li fa una muntanya
Paula
Entranyable. M'encanta l'aparició de Molins de Rei! Quines sortides.
ResponEliminaPer una nena de set anys el nom de Molins de Rei sona a ciutat important. Ens va fer molta gràcia. :)
EliminaMolt bona la teva néta!! I el nyanyo que són les muntanyes, m'ha fet molta gràcia. No m'estranya gens que guanyés el premi.
ResponEliminaDoncs si, imaginació no n'hi va faltar alhora d'escriure el poema i això és primordial!
Eliminahehehe! Un poema molt maco!!! M'ha encantat el final.... les muntanyes són nyanyos!! :DD
ResponEliminaAi, la mainada, quina imaginació! :)
Eliminadoncs si està molt bé....àvia.
ResponEliminaSe'm nota molt que em cau la bava????
Eliminafelicitats a la Paula.... i a la seua desvanida avia també per compartir!!
ResponEliminaPresumir de nets és una característica de les avies. En aquest aspecte jo sóc una avia molt convencional. :)
EliminaDoncs si que és bonic...Es nota que li ve de família, oi? Així es comença...
ResponEliminaPetonets per tu i per la Paula.
La Paula va començar molt bé i va tenir forces premis en categories infantils... però ara, ja adolescent, sembla que li ha passat la inspiració o l'afició. Té el cap en unes altres coses...
EliminaGràcies pels petonets, ja els hi faré arribar.