Beber de tus labios
me calma la sed
me miro en tus ojos
y olvido el ayer.
me calma la sed
me miro en tus ojos
y olvido el ayer.
Son dulces nostalgias
de menta y de miel
bebí de tus labios
y olvidé el ayer.
de menta y de miel
bebí de tus labios
y olvidé el ayer.
Rosa Mª Vargas
Preciós! I és que hi ha petons que ho fan oblidar tot.
ResponEliminaNo sé si uns llavis tan melosos apaivaguen la sed, he, he...Molt bonic.
ResponEliminadoncs jo diria que és un beure que fa venir molta més sed.....
ResponEliminaSoc Rosa Maria, moltes gràcies Silvia, M.Roser pels vostres comentaris, preciós, molt bonic, però el més real és el del Joan, és un beure que dona més sed.....
ResponEliminaPoemas del ánima. Us convido al meu blog Palabras de ángel que la Glória amb la seva grandesa ho té com a favorit. Com aquest vindràn més, i també podeu tenir el llibre.