Una, dos tres...
Se't compten les costelles sota la pell tibant.
Tens la panxeta inflada i no és pas de menjar,
les mosques et molesten i et mortifiquen més,
però el que més commou són aquest ulls que tens.
En ells no es troba ira, doncs són uns ulls absents,
estoics, pacients, que miren però ja no esperen res.
No pensem en els altres, tenim el cor molt dur,
i aquestes coses passen al segle vint-i-un!
No saps que altres països emmalaltim menjant,
llencem fruita podrida i aliments caducats,
comprem gormanderies que no ens convenen pas
i els nostres infants tenen excés i obesitat!
On està la Justícia, on està l'Equitat?
i aquestes coses passen a un món civilitzat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada