Las gotas de lluvia mojan el asfalto
como las lágrimas que aquella mañana temprana
podrián haber calado mis ojos.
No fué así.
Allí quedaste tú:
tan lejos y a la vez tan cerca.
La luz que desprendías alumbraba
los negros edificios de la Place de Guillemins
en Lieja.
Era, como ganarle la batalla al tiempo.
Reflejo de una cara de ángel
en el espejo del miedo.
Rosa Maria Vargas
Gràcies Gloria per fer aquest blog amb tant d'amor. Gràcies per fer difussió dels poemes.
ResponEliminaUna abraçada d'angel
Gracies a tu, per col.laborar amb les teus poemes escrits amb el cor!
ResponEliminaPetonets. Glòria
Quin poema... M'agraden la 3a i 4a estrofa. Lieja és tan bonic, que qualsevol cosa desagradable sembla que no pugui ni tingui la mínima possibilitat d'existir. I en canvi, els desamors succeeixen al Paradís. Sospir... desencís.
ResponEliminaGràcies, Glòria. Una abraçada ben forta.
Li diré a la Rosa Maria la teva opinió, segur que la valorarà molt quan sàpiga que ve d'una poeta com tu.
EliminaEls desamors succeeixen a tot arreu...(aquí un altre sospir).
Fins aviat!
cantireta, gràcies pels teus comentaris, es ben veritat els desamors també hi son al Paradis. Un poema per la noia més bonica del món, la Azahara.
EliminaUna abraçadeta i gràcies.
Un poema molt bonic. Glòria aprofito per dir que el meu blog de moda l'he passat a wordpress http://jisfashionista.wordpress.com/
ResponEliminai que abandono el blogger. sobre el blog de elsomriuredelesparaules de moment no el passare a wordpress, quina és la teva opinió sobre passar-lo?
Espero resposta. Una abraçada molt forta.
No puc opinar, Inés, doncs no conec les avantatges del worpress. Crec que si tu has decidit fer el canvi és perquè el trobes més adequat a les teves necessitats.
Elimina"El somriure..." el tens amb poca activitat, suposo que amb motiu dels estudis i dels exàmens. Et llegeixo!
Una forta abraçada. Glòria