LA CIGALA I LA FORMIGA - Faula actualitzada

El sol daurava els camps de blat, un airet suau movia les espigues, fent-les onejar rítmicament. Unes quantes roselles acolorien el groc del camp...Era un paisatge tan bonic que donava goig de mirar.

Aprofitant el temps de l'estiu la formiga feinejava constantment, amunt i avall seguint les seves germanes: ara un granet de blat, ara una fulleta suculenta, ara l'antena d'un escarabat difunt que restava allí a prop, potes enlaire.

Mentre, la cigala (es diu així, ho sento) no parava de cantar delectant a qui la volgués escoltar.

I si no la volia escoltar ningú, tant se li'n donava, ella canta que cantaràs. El cant de les cigales no és el més harmoniós i la formiga ja n'estava una mica farta de sentir-la.

• Siseta -es deia així l' animaló, i així l'anomenarem des d'ara- què fas tot el dia cantant?, em tens mig marejada. Per què no fas alguna cosa de profit i pares de cantar una estona?
• Ai, amiga formigueta, i què vols que faci?. Tinc menjar per rebentar de tipa, lloc on dormir, doncs a qualsevol arbre jo m'hi estic la mar de bé, trobo parella quan en tinc desig, i cantar m'entusiasma. Digues, que més puc demanar?
• Siseta, ets un capsigrany. Que no veus que l'estiu no durarà per sempre?. Quan menys t'ho esperis arribarà el fred i la neu després...que faràs sense menjar ni aixopluc.?
• Ai nena, que vols que et digui...Carpe diem.
• Doncs molt bé, tu vés fent el carpe diem, que ja ho sentirem a dir. Apa, adéu.
• Adéu, adéu-siau, ciao, amore. Ciao, ciao bambina ...

Va enllaçar el comiat amb una cançó del Domenico Modugno que feia temps que no cantava.

Va passar l'estiu, va arribar la tardor, s'acostava l' hivern. Les formigues ja tenien el rebost atapeït i feien una última repassada als camps abans de tancar-se al formiguer. La Siseta ja no tenia tantes ganes de cantar.

-I ara què, tros d'ase, ja s'acosta el mal temps i tu el més calent a l'aigüera! - li deia la formiga

La Siseta, que era gandula de mena, però no tan beneita com es pensava el Samaniego, va posar fil a l'agulla.

Va anar a l'advocat laboralista, que era una fura (era una fura de veritat, un putorius furo, exactament) i ben assessorada va aconseguir que li donessin el SOBI*, no era res del altre món, però sí per anar fent fins a la primavera.

Ben mirat a la formiga tampoc li quedava gran cosa, el rebost curull, ple fins al cap de munt, però a repartir entre tota la formigada: els guerrers, els que cavaven túnels, les obreres, les mainaderes i la Reina que no parava de parir... tot plegat una misèria.

“MORALEJA” quines conclusions es poden treure de la Faula?:

1ª -que a força de treballar com a peó et quedarà una pensió ben minsa.

2ª -que no cal cotitzar perquè et donin un ajut per anar passant.

3ª -que quan Esopo, la Fontaine o Samaniego van escriure “La cigarra y la hormiga” era una altra època.

...Podeu triar la que més us agradi.

-Faula contada, faula acabada. 
                      
                             Glòria 

 

* Sou- Òbol per a Besties Indolents.