Arrastraré la tristeza por las calles
como una pesada bolsa vieja.
De regreso vaciaré el contenido
y lo ordenaré todo a mi manera:
Para que se mantenga fresco,
el dolor en la nevera.
el dolor en la nevera.
La pena y la melancolia
en el cajón de la derecha
en el cajón de la derecha
Coceré a fuego lento las ofensas
por ver si puedo tragarlas
cuando estén más tiernas.
Las lágrimas en la botella de zumo
reciclada del fondo de la alacena.
reciclada del fondo de la alacena.
En la mesilla mi último y desastroso amor
dentro del libro aun no escrito de poemas.
Doblaré la bolsa en pliegues cuidadosos
y la dejaré junto a las llaves y la cartera,
para usarla cuando decida volver a pasear
al sol, arrastrando mi pena.
Glòria
Publicat el 27.03.11
A vegades la tristesa és massa grossa.
ResponEliminaMolt bonic.
Ui, quina sorpresa! I quina alegria.
EliminaVaig a posar el teu blog a la vista i així "controlaré" els teus posts.
I tens raó hi ha cops que la tristesa ens supera. Costa tan poc donar consells benintencionats...
Una abraçada. I gràcies. Glòria
Doncs, amb aquest poema a mi em vénen ganes d'endreçar la tristesa i reciclar les llàgrimes. Preciós!
ResponEliminaNo l'endrecis. Llença-la ben lluny!
EliminaGràcies! :D
Penso que per algunes persones la tristesa és un estat d'ànim constant
ResponElimina, de vegades inconscient, però d'altres voluntari...M'agrada molt la foto de l'osset que mira com regalima la pluja per la finestra, també sembla trist.
Petonets.
Si hi ha persones, pobres, que sempre estan tristes i tot ho veuen negre. Ara, si és voluntàriament, que s'ho facin mirar, perquè no entenc a qui li pot agradar ser tan negatiu! (?)
EliminaEl osset, que és una "monada", també sembla trist, potser perquè està borni o potser perquè plou. Ves a saber...
Abraçadeta de bona nit!
m'agrada moltissim. De veritat
ResponEliminaGràcies, Enric. Estic contenta de que t'agradi! :)
Elimina