Un poema d'amor. Dolç i breu. Com l'amor?
Quina
remor de fulles
sento
dintre el pit!
Molinets
que giren
al
vent del desig.
I
peixos que hi neden
i
volen fugir
per
dintre les venes,
per
entre els meus dits.
Amor,
quan em mires
comença
el neguit!
Glòria
Molt bonic, Glòria!
ResponEliminaBonic, breu i dolç... ben bé com l'amor!
És bufó, oi? :)
EliminaGràcies, Carme!
N'acabo d'escriure un, també!! Dolç, breu... com un petó robat?
ResponEliminaQuin poema més maco, Glòria...!!
Ja l'he vist. Molt bo. Nena, no pares...
EliminaAquest t'ha agradat? Gràcies!
Si me'l vols prendre, no en demanaré cap rescat :o)
ResponEliminaD'acord. Te'l prenc!
EliminaGràcies :)
Preciós! i amorós!
ResponEliminaGràcies, Fanalet!
EliminaEstic contenta!
Benvingut sigui el neguit si és per això.
ResponEliminaDolça i breu
Aquest neguits de pesigolletes al estomac son deliciosos!
EliminaAi, l'amor...i el desig.
Quines imatge més ben trobades! Deliciós aquest neguit-desig, jo també en vull. Ja estava una mica tipa de sentir papallones al pit.
ResponEliminaGracies, bonica! Jo quasi no me'n recordo del neguit/desig, però de tant en tant em ve la memòria! ;D
Eliminagenial amiga meva.
ResponEliminaÉs un poema dolcet... <3
EliminaGràcies, Rosa Maria, per la visita i el comentari!