Sóc
acròbata del mot,
i
entre bambolines em gronxo,
adés
i ara la coma i la ploma
em
fan la guitza, quan assajo.
I
en el circ, a les set,
tothom
aplaudeix l'audàcia,
sense
xarxa jo parlo.
De
vegades m'escomet la por
de
no ser valent, i caure...
Dins
una censura m'amago.
Montserrat Aloy
:0) Muacs!!
ResponElimina:D !!!
EliminaI com acròbata
ResponEliminasóc el que callo,
en un cel sol,
a cops trist,
a cops no.
Com un pallasso.
No us amoineu per mi.
Només ballo.
Nen, què bo ets! Gràcies!
EliminaUn petonàs!
Molt bo, Enric!
EliminaQue el puc penjar en un post?
Una bona acròbata de la llengua i el vers, la Cantireta. Aquest no l'havia llegit encara, és molt original.
ResponEliminaEnric, balla balla... no paris!
Aquí la Cantireta. Moltes gràcies, maquíssima. Tu també, em tens el cor robat.
EliminaUna gran abraçada.
El fet d'escriure em sembla que per a molts ho és na mena d'acrobàcia.
ResponEliminaPer si de cas, jo sempre tinc al costat la xarxa-diccionari...
Petonets.
Roser, la xarxa que uses tu no falla mai, bona acròbata ;)
EliminaPetons!