La poesia de Sagrario Hernández no deixa mai indiferent, ella és sempre incisiva i brillant en els seus escrits.
Dejo, desde hoy, de creer en
las promesas: humo
que envuelve deseo e ilusión
figuras luminosas
pero de barro al fin.
No no me prometas nada.
No quiero un horizonte de niebla
que le cierre el paso a la luz del ahora:
si me has de regalar una esperanza
mejor que no lo sepa
el pájaro fugaz de las palabras.
Sagrario Hernández
Millor els fets. Millor un petó que cent promeses de petons. Millor la pell.
ResponEliminaSi, les promeses tan sols són paraules. Millor els fets que demostran els sentiments!
EliminaQue ben dit! Les paraules que serveixen de promeses sovint ens fan patir, molt millor viure de realitats, sí.
ResponEliminaI tant, Sílvia. Si algú estima que ho demostri.
EliminaLes paraules se les endú el vent, cal demostrar les coses, (sobretot l'amor) amb fets i així estem segurs que es compleixen...
ResponEliminaUna gran veritat, les paraules boniques fan de bon sentir, però
Eliminaés amb fets que es demostra l'amor.