En arribar la verema ja es comença a ensumar l'olor de la tardor. L'aire porta nostàlgia i records.
La
pluja signa versos vinya endins,
pel
Priorat de la nostàlgia.
Fruits
de tardor ensuma l'aire
i
ones de terra bateguen vora el cor
i
la verema avança
i
s'escampa verge l'esperança
pels
dits fràgils del record.
Jesús M. Tibau
La tardor...Colors , olors i sabors. És molt agradable anar a veremar i amagar-te per entre els ceps. Un gotim al cistell i de tant en tant, un cap a la boca amb regalims de most dolç i brunzir d'abelles prop teu...
ResponEliminaPetonets.
Caram, això ja és un poema, M.Roser. Molt bonic.
EliminaLa tardor té moltes coses agradables. Jo l'únic que he fet, quan era menuda, és aixafar el raïm, ho trobava molt divertit...
Una abraçada!
.......Tardor i temps de nostàlgia van de la mà....
ResponEliminaUna abrasada !
Poètica tardor, nostàlgica, encisera...
EliminaUna abrasada, Artur, contenta de la teva visita!