P
A R È N T E S I
Si
calles per dins
i
restes mut per fora
escoltaràs
el poema
que
encerca el parèntesi
Si
tanques les parpelles
i
obres el nenúfar dels teus dits
t'agombolarà
el cotó
que
encerca el parèntesi
Si
deixes que la meva ànima
s'atansi
als teus cabells
el
mullarà la claredat
que
encerca el parèntesi
Si
deixis que aquest àngel
s'assenti
al teu pit
brollarà
un aiguaneix
i
desbordarà el parèntesi
Eva Moreno i Bosch
Trobo que és un encant de poema. M´agrada molt.
ResponEliminaGràcies, Enric, agraeixo i valoro molt la teva opiniò.
EliminaSospir... parèntesi...silenci entre el brogit. Amor.
ResponEliminaUn parentesi acollidor i agradable...com una abraçada.
EliminaLlegeix-lo al recital, please... És molt maco!!
ResponEliminaVols dir? aquest és d'aquells poemes que costen recitar sense fer cantarella.
EliminaAra, si m'ho demanes tan bé...!
Trobo que aquest( ) dóna per molt, i podem trobar moltes coses que ens faran viure petits moments de felicitat...
ResponEliminaPetonets.
Com una gran abraçada, oi, M. Roser?
Elimina() < Això vol significar una gran abraçada!