Nostàlgic, Dalda, dona pas a una estació del any que va anunciant el final del gaudi de la platja.
Metí todos los colores
en un rincon de mi mente,
aspiré con fuerza los perfumes,
recordé texturas diversas:
siluetas, sombras, atardeceres, crepúsculos,
nubes errantes desgajándose en el horizonte,
azules cielos, mares tranquilos,
sombrillas, bañadores, toallas multicolores
y algún quejido.
Sabor a sal y a helado de vainilla,
el canto de los pájaros y la brisa marina...
Y abrí con desgana la puerta del Otoño.
Manuel López- "DALDA"
Pintura: Diana Ficca
m'agrada la imatge "metí todos los colores en un rincón de mi mente".
ResponEliminaMira que corre gent bona per aquests móns de Déu!!!
Tens raó, Enric.
EliminaLa Catosfera està plena de talent!
Costa obrir la porta a la tardor, i és curiós perquè és un cicle que fem cada any, i cada cop ens és difícil igual. Tot i així, la tardor també ens regala tons de colors, olors, textures i gustos ben bons. Bonic poema per a aquests dies!
ResponEliminaPersonalment la tardor és un temps que m'agrada força, l'únic empipador són els dies tan curts.
EliminaGràcies pel comentari, Sílvia.
Hi ha un corrent d'aire rúfol en aquesta tardor...
ResponEliminaDoncs, avui precisament, si que el feia...
EliminaCanviem d'estació ....una paradeta per agafar noves forces i tot seguit, continuem fen viatge !!
ResponEliminaPassa el temps tan de presa que en lloc de mesos comptem estacions! De tant en tant va bé una paradeta...
EliminaPerò no li agrada la tardor...
ResponEliminaA en Dalda prefereix l'estiu des que el passa a la Costa Brava. I qui no!
Elimina