dilluns, 15 d’octubre del 2012

RELATS CONJUNTS: Esmorzar a l'herba

La nostra participació a Relats Conjunts


- Philippe, des de que vols fer de mecenes d'aquesta colla de morts de gana de pintors, em demanes unes coses ben estranyes! Ves si hem d'anar  a esmorzar al bosc! Tu saps la incomoditat que suposa anar pel bosc amb aquestes faldilles, i les enagües emmidonades i els refajos?
I s'hi m'assento a terra amb al corsé és un turment, una tortura, un martiri. I després per aixecar-me... vaja, que no! Ves-hi amb la teva dona!
Al Balneari? Caram! Sempre està al balneari la teva dona, o està molt delicada o l'hauràs de vigilar!  Si, si, ja callo, no t'enfadis.

Dius que m'immortalitzarà, pots contar, qui el coneix a aquest pintor? Si vols que m'immortalitzin que vingui a casa i al salonet que em pinti amb la Lulú a la falda. O fent veure que llegeixo, que queda molt bé.

Dius que em faràs un regalet si t'acompanyo? Si... i que em regalaràs? Haurà de ser un bon regal, que ja veus que li va passar a la Camille, que se'n va anar amb el teu amic pintamones a esmorzar al prat i la va pintar conilla. De pel a pel, ja veus quina gràcia, en Maurice, que és tan gelós, l'ha deixat...
Quin Eduard, quin Manet? Ah! és un altre pintor? Claude, Claude Monet, vaja ara els impressionistes surten com bolets a la tardor.
Va diguem que em regalaràs, chéri!

                                                                   

                                   El d'en Manet, amb la "Camille">

30 comentaris:

  1. Molt encertat el relat per aquest quadre...
    A mi els impressionistes m'agraden molt, sobretot en Monet, però aquest quadre no és dels meus preferits.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden els impressionistes. En Monet també, molt.
      Gràcies i petonets!

      Elimina
  2. Quina gràcia em fa l'expressió aquesta de 'anar conilla' i les seves variants, hehehe. Ben vista la situació, aquests aristòcrates tenen els fums molt pujats! Però és cert, en aquells èpoques els impressionistes sortien de sota les pedres! I es deien gairebé igual!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allà a Banyoles ho deien això d'anar conills.
      Gràcies pel comentari i la visita, XeXu!

      Elimina
  3. Que interessada... què em regalaràs? M'has divertit molt amb aquest conte... has ambientat els personatges molt bé!

    Potser sí que no s'ho passaven tan bé com sembla pobres dones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un quid pro quo! Que no s'han de passar tantes molèsties sense cap compensació...
      Jo només de pensar en lo complicat que devia ser vestir-se em passarien les ganes de sortir de casa!

      Elimina
  4. És ben bé com si parlessin ells! Que ben recreat, Glòria, i la clucada d'ull amb el nu de la Camille, molt molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si m'ha fet gracia la coincidència amb els "dejuneurs" de Manet i Monet. I aixi m'he empescat l'historia!
      Gràcies!

      Elimina
  5. Osti, acabo de penjar el meu i resulta que hem tingut una idea molt semblant: les faldilles, la conillitat... Em sap greu. Si se me n'acut alguna altra canviaré la historieta. Molt divertides, per cert, les trifulgues de la senyora del Phillipe amb els impressionistes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes coses passen, a mi també m'ha passat alguna vegada.
      Per això procuro ser de les primeres ;)
      No pateixis, és normal tenir una idea semblant dada la coincidència de les pintures d'esmorzars a l'herba.

      Elimina
  6. Mira-la ella, que llesta! I mentrestant, la dona del chéri passant-se el disgust al balneari. Quina tropa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La dona del chéri es cura en salut del disgustos que li pugui donar al seu home. I és que al Balneari està molt ben atesa en TOTES les seves necessitats!

      Elimina
    2. Ja m'ho havia semblat que aquest balneari feia miracles. Potser la dona del chérie li podria donar l'adressa a la chérie. Per ampliar horitzons, més que res...

      Elimina
    3. Pot ser sí, al menys no tindria que anar a berenar estirada per terra si no li ve de gust. Segur que la "llegítima" no ho fa...berenar estirada vull dir, que altres coses no les sé.

      Elimina
  7. Sempre serà més còmode conilla que amb "refajo".

    Molt aconseguit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, de tota la vida! Tot i que de vegades les formigues molesten...
      Gràcies.

      Elimina
  8. Això de preguntar què em regalaràs no queda massa bé, no.....
    Molt ben trobat el relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una noia pràctica, i a vegades les sorpreses et sorprenen...negativament.

      Elimina
  9. jajaja m'ha agradat moolt! si val més anar conilla!

    ResponElimina
  10. Molt ben trobada la relació Monet, Manet, amb uns diàlegs punyents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.Quina coincidència de noms, els títols, els pintors...
      Gràcies, Rafel!

      Elimina
  11. ostres em pensava que no havia pogut deixar comentari ....i ara m'ha costat un munt veure´ls...els comentaris....

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta plantilla costa una mica trobar-los.
      Gràcies, Elfree!

      Elimina
  12. jajajaj! Molt divertit! M'ha encantat la "sub-història" (no sé com dir-li) de la Camille i el pintamones!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Susanna. A la pobre Camille, la va deixar el Maurice, per culpa del quadre, una llàstima, perquè la tenia com una reina...
      Ara vinc a llegir el teu!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...