dilluns, 18 de febrer del 2013

"SOVINT"

 La fe: una llum i una força. Antiga i nova. Eterna.



 Sovint
per algun ignot designi
la llum em fuig
la foscor porta malhora
el camí esdevé feixuc
un niu de pedres se m'instal·la a la gola
i nu de somriures i somnis
em ploro
I així,
em neixen perles als ulls
i em neguitegen aquelles preguntes
que ningú mai no ha respost
Tot és tempesta
i poc m'importen les hores
Llavors
rere l'instant més obscur
neix un feix de llum
que em retorna la força
Sovint
  ressorgeix aquesta fe
que m'empeny i m'esperona
que ve d'antic i és nova
alhora

           Eva Moreno 

Poema publicat el 13.06.11

10 comentaris:

  1. La llum , encara que de vegades la veiem una mica somorta, sempre recupera amb força, la seva brillantor...Un foto preciosa.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. hi ha una escletxa a totes les coses pero es precisament per alla per on entra la llum (Anthem-Leonard Cohen)
    precios poema Eva

    ResponElimina
  3. La llum ens permet veure-hi, si aquesta fuig ens quedem a les fosques....
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que mai ens falti la llum, tan bonica, tan necessària.
      Una abraçada, Alba!

      Elimina
  4. es aquella xispa necessaria que de vegades costa tant de sortir i tanta falta ens fa. Bona llum

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una xispa que ho encén tot, que tot ho il·lumina!
      Molt bona llum.

      Elimina
  5. Sovint els menys rellevants en la societat ens donen moments de llum inesborrables: el gat, els fills, els ocells. Dur uns ulls atents també hi ajuda...

    LLum i petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ulls són molt importants. S'ha d'anar pel món amb els ulls de mirar, d'observar.
      Molta llum i molts petonets!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...