dimarts, 27 de novembre del 2012

"EL NUVOLET"


Un poema que va composar la meva neta petita, als sis anys. No és encantador...
 El núvol és de cotó fluix
és tou, dolç i està molt alt.
Si hi pogués arribar me'l menjaria
no en deixaria ni una mica.
Quan tinc gana...
voldria pujar al cel amb un coet
i agafar aquell núvol tan tovet!
              Mireia Saura
 
M'agradat molt, Mireia. Es un poema molt graciós. 
Publicat el 26.05.11
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. Rosa María Vargas26 de gener del 2012, a les 13:43

    Preciós el nuvolet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap26 de gener del 2012, a les 21:40

      Oi qui si?
      És de la meva neta Mireia, amb va fer molta gracia, ja apunta maneres de poetessa...

      Elimina
  2. Maria27 de novembre del 2012, a les 0:58

    Que guapa la Mireia! a mi també m'agrada el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap27 de novembre del 2012, a les 1:50

      Es nota molt que em cau la bava...? :D
      Gràcies, Maria, per la visita i el comentari!

      Elimina
  3. Sílvia 27 de novembre del 2012, a les 9:29

    A mi també em sembla molt bo, el nuvolet i sobretot el poema de la Mireia ;) Sí que apunta maneres, sí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap27 de novembre del 2012, a les 22:07

      La Mireieta s'ho passa molt bé escrivint i ho fa força bé!
      Fa uns contes d'un personatge que s'ha inventat molt imaginatius.

      Elimina
  4. Carme Rosanas27 de novembre del 2012, a les 10:14

    Ui! que maco! dolcet i tendre com correspon a l'edat de la poetessa! Enhorabona!!! Quina il·lusió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap27 de novembre del 2012, a les 22:09

      Si que em fa il.lusió, no ho puc negar, com correspon a una avia!

      Elimina
  5. M. Roser27 de novembre del 2012, a les 21:40

    Glòria, ella soleta o algú l'ha ajudada a arrodonir-lo?...ho dic perquè és molt bonic i no és per treure-li mèrit, perquè si ha tingut la idea, ja em sembla fantàstic, però per l'experiència que tinc amb infants sé que un copet de mà gairebé sempre cal...
    Ai, no et volia espatllar la il·lusió d'àvia !!!
    Felicíta-la i que continuï per aquest camí...
    Petons a les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em passa pel cap27 de novembre del 2012, a les 22:06

      El va escriure per uns Jocs Florals a l'escola i en sembla que va tenir algun guardó. Jo no la vaig ajudar, i no crec que la meva filla hi tingues res a veure. Te'n faries creus dels contes que escriu la Mireia! Ella soleta al ordenador se'ls empesca, i els il·lustra amb fotografies o dibuixos. I això si que ho fa ben sola. Un dia en penjaré un!
      Les meves quatre netes fan poesia força bonica. Els nens per ara no demostren gens d'interès...

      Elimina
    2. M. Roser28 de novembre del 2012, a les 20:44

      Doncs felicitats àvia...

      Elimina
    3. El que em passa pel cap29 de novembre del 2012, a les 0:01

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  6. cantireta29 de novembre del 2012, a les 12:23

    &&&& (plas plas plas)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...