10 de juliol de 1958, vuit del mati, vint-i-dos anys i un dia.
Des de la glacera, albiro la costeruda rampa, coberta de neu verge, del Coll de Corones.
Som cinc que, recolzats en pals antics avancem guiats per
l’Esteve Sunyer per la gelera immaculada.
Portem quatre hores i tres ensurts.
Ha arribat el moment de la veritat.
Gairebé a tocar, la creu i el pilar amb la Verge que coronen el cim. Una cresta d’eriçades pedres mil·lenàries ens espera en combat.
Segurs de les nostres forces, recolzats en la creu clavada enmig del pas amb nom de profeta, avancem, jo el primer, cap el cim de l’Aneto.
Amb la resta de muntanyes sota nostre prego
i dic Conxita...
i dic Conxita...
Joan Bernadas
Publicat el 19.06.11
I ella el va sentir. Fantàstic.
ResponEliminaSegur que si no ho va sentir ho va intuir.
EliminaCoses de l'amor!
Preciós el camí i el moment de culminar l'ascensió...
ResponEliminaAra ja comença a estar tot nevat aquest paisatge...
Ah, i la Conxita te molta sort que es recordin d'ella en un lloc de postal!
Petonets.
En el moment de la culminació d'un somni sempre és pensa amb la persona estimada. I d'alguna manera la fas participar.
EliminaPetonets!