Te n’has anat més lluny de l’horitzó,
només has deixat el teu perfum,
el que portes tu, i el de les ones que fan el vaivé.
Deixeu la mateixa fragància de la soledat.
Només flairo aquest perfum, entre el mar i tu.
Sempre et portaré al cor.
Estic mirant cap a l’horitzó
i no veig res,
tot s’ha tornat fosc.
Maria dels Àngels Carreras
El ser estimat tenia el mateix perfum que el mar, cada vegada que es passegi per la platja, l'olor del mar li portarà el seu record...Mentre, els ulls miraran l'horitzó.
ResponEliminaPetons de bona nit.
És un consol a la tristor, una companyia en la solitud...
ResponEliminaPetonets!