Marca l'hora un rellotge
sense agulles ni esfera.
Senyala una inflexió:
Un abans i un després.
Alfa i Omega
Poc a poc ens allunyarem.
No hi ha marxa enrere.
Pas a pas
Lentament...
Que en el camí de l'oblit
no hi ha dreceres.
Glòria
Publicat el 12.02.11
És una brisa molt lleu, l'oblit...
ResponEliminaUn petó, maca.
Massa lleu per esborrar els records.
EliminaAbraçadeta!
Collons, amb perdó, em mates amb la primera frase... i amb el poema, cop de gràcia...
ResponEliminaVaja! Si encara resultarà que t'agrada la poesia, Xexu...
Elimina;)
Tot procés de dol és dolorós. Un petó!
ResponEliminaCrec que el dolor és inevitable. Tot hi que sempre en hi ha un que pateix més.
EliminaVols dir que per oblidar, fem marrada? penso que de vegades tirem pel dret!!!
ResponEliminaBon cap de setmana.
No ho sé, no sempre és fàcil, exceptuant situacions extremes, deixar enrere a qui has estimat...o que ens deixin.
Elimina