Mel
i magrana
color
de tardor. I al vent
fulles
que dansen.
Dansen
els núvols
solcant
el cel, amb pluja
de
fines gotes.
Gotes
de pluja.
Pels
camins de la tarda
s'obren paraigües.
Glòria
*
*
Haikus de mel,
tardors de núvols.
Cels, vents i magranes.
tardors de núvols.
Cels, vents i magranes.
Fanal Blau
*
Magrana i nit.
S'encenen dents carbassa.
Tot és u, bell.
Cantireta
*
Magrana i nit.
S'encenen dents carbassa.
Tot és u, bell.
Cantireta
Només diré una cosa, a risc de semblar un espavilat. Jo no m'atreveixo a fer-ne, per tant no sóc qui per dir-ho, però la majoria de coses que es fan pels blogs dient que són haikus no ho són. I aquests teus sí. I ben macos que són, que a més la tardor és la meva estació preferida.
ResponEliminaM'he sentit afalagada amb el teu comentari, sobre tot tenint en compte que la poesia, segons vas dir, no és cosa que t'agradi gaire.
EliminaA mi també m'agrada la tardor, tan inspiradora, a veure si acabaràs descubrin-te una ànima de poeta...
Moltes gràcies, XeXu. :D
Haikus de mel,
ResponEliminatardors de núvols.
Cels, vents i magranes.
Haikus que van encadenant-se. La tardor inspira als poetes.
EliminaAixò és una no parar!
Gràcies Fanalet, és preciós.
Preciosos i delicats, Glòria!
ResponEliminaGràcies, Sílvia. Estic contenta que t'hagin agradat.
EliminaUna abraçada!
Itinerants i encadenats diria jo...Ai la tardor , com ens inspira...
ResponEliminaPetonets.
Tots estem d'acord. La tardor té un potencial poétic important.
EliminaVal la pena explotar-lo!
Petonets!
Magrana i nit.
ResponEliminaS'encenen dents carbassa.
Tot és u, bell.
I continua l'encadenat poètic.
ResponEliminaQuan arribi a casa l'afageixo.
Gràcies!