Com
una taca
s'ha
vessat el silenci
sobre
el full en blanc
de
la tarda.
Tu
no saps que dir-me,
jo
no tinc paraules.
Dins
l'aire suspeses
solitud
i menyspreu
juguen
a les cartes.
No
és un joc renyit
totes
dues guanyen.
Només
parla el foc
que
ho devora tot
amb
llengua escarlata.
I
el rellotge,
que
tocant a dol,
fa
set campanades
Glòria
Fins i tot el rellotge és conscient d'aquest silenci forçat, i les seves campanades són tristes!
ResponEliminaJo penso que silenci i incomunicació, no sempre van junts, de vegades en silenci pots expressar molts sentiments...No és el cas.
Que tingueu una bona trobada Glòria!
Petons.
A mi m'agrada el silenci i no m'incomoda la soledat, però aquests sentiments que vol reflectir el poema són la falta de diàleg, la incomunicació, i això si que fa mal.
EliminaAquest poema, que trobo realment fantàstic, m` ha recordat una cançó del Nacho vegas que es diu 8 y medio.
ResponEliminaGuau! M´encanta nena!
Enric, gràcies, valoro molt la teva opinió i celebro que t'agradi.
EliminaBon cap de setmana!
Si et repeteixes, malament. Si et reprimeixes, malament. El punt mig, o sigui, la frase adient...on és, que en compro el carregament sencer?
ResponEliminaMolt trist, però molt cert. I molt maco.
:**
Ai, això és un misteri. I no està en venda...
EliminaEstic contenta que el trobis maco, gràcies.