Avui la Cantireta ens parla de projectes en un
poema del seu llibre “Gàbies de vidre i pols”,
que us recomano.
Deliciós
el pastis de xocolata, silenciós
el
projecte
que
inclou casar els fills i arribar a ser feliç,
no
pas tot alhora ni per aquest ordre,
protectora
d'escletxes a les portes
que
no haurien de escoltar la nostra
merescuda
morositat
en la lectura pessimista del món,
i
regidora de vestits en altres
èpoques
exquisits i amples,
perquè
potser llavors
l'opinió
no ens tibava tant com la carn avui,
més
cenyida a l'os que a la essència
pura
del pensament,
ja
tot esdevé una mica ...com dir-ho...
presumit
i catòlic i embafador
fartes
de dir-nos,
cada
cop que l'arruga entela les llums del mirall,
que
tot temps passat fou millor. Segur que no.
I
mares per damunt de tot que som
totes
dues, berenem sense dir res, tres,
felicitats,
perquè ets el nostre centre.
Montserrat Aloy
Moltes gràcies, Glòria. Al seu dia la meva mare es va emocionar...
ResponEliminaUn petonàs!
No m'estranya!
EliminaPetonets a les dues!!!
Quin berenar més dolç entre dues mares! És normal que la mare de la Cantireta s'emocionés, a mi m'ha passat i no sóc mare... bon dia, boniques!!
ResponEliminaLa Cantireta sap dir les coses d'una manera que emociona. Això és una qualitat en un poeta. I en una filla també.
EliminaBona nit, preciosa.
em recorda molt a Martí Pol ...
ResponEliminaun petó per les dues
Si?
EliminaPotser si. La Cantireta té molts registres, i en tots està esplèndida.